jueves, 3 de noviembre de 2011

1.Els factors de la primera revolució industrial.

-Fins al segle XVIII, la població europea cresquè lentament, ja que la natalitat era alta, però la mortalitat també ho era.
- No obstant, a partir de la segona meitat del s.XVIII, la natalitat es mantingué alta, però la mortalitat baixà molt. Començaren a remetre les epidèmies i sorgiren les primeres vacunes; com a conseqüència, la población va començar a crèixer molt ràpid, fenòmen conegut com a revolució demogràfica.
-Aleshores, va haver un augment del consum i fou necessari desenvolupar la tècnica per a generar una oferta massiva de béns. 
-Els canvis econòmics començaren  en el sector primari: es va reformar la ramaderia; es milloraren les tècniques agrícoles i es canviaren les estructures agràries.
-Amb aquests canvis, sobrava mà d’obra al camp, així que molts camperols emigraren a les ciutats (èxode rural), per treballar a les fàbriques.
-Aquest canvi social i econòmic també fou producte del liberalisme econòmic. Així, els empresaris havien d’introduïr contínues innovacions tecnològiques.
-Tots aquests canvis van donar lloc a un nou sistema económic: EL CAPITALISME,
que va portar la formación de la societat de clases i la fí de la societat estamental.


 

2.La primera revolució industrial (1780-1860)

La Revolució industrial va ser un periode històric en el que Gran Bretanya primer, y la resta d'Europa continental després, sofreixen el major conjunt de transformacions socioeconómiques, tecnològiques i culturals de l'Historia de la humanitat, desde el Neolític.
  • La industrialització: la fàbrica i la mecanització
Fins al segle XVIII, els productes s'elaboraven en taller menuts.
Els artesans duien a terme el treball de forma manual: no usaven màquines i només se servien d'unes poques eines.
Des del final del segle XVIII, els tallers van començar a ser substituïts per fàbriques, en les quals s'utilitzaven màquines per a treballar. Aquestes màquines funcionaven amb una nova font d'energia, el Vapor.
L'aparicio de les fabriques va tindre dues conseqüencies:
-Les activitats industrials es van concentrar a soles en certs llocs.
-Divisió de treball, cada obrer havia d'especialitzar-se en una única tasca del procés productiu.
La divisió de treball va augmentar la productivitat. Per aquesta raó van baixar els costos de fabricació i els preus dels productes.





  • La Gran Bretanya, centre de la primera industrialització.
La industrialització començà a la Gran Bretanya al final del segle XVIII, ja que posseïa:
- Bastant mà d'obra.
- Un ampli mercat per als productes.
- Comptava amb jaciments de ferro i abundant carbó mineral.
- A més, la nova mentalitat liberal estava molt estesa i era la base de les lleis que elaborava el Parlament.
Entre 1820 i 1840, la revolució industrial es va estendre per Europa, però només països propers a Gran Bretanya, com França, Alemanya i Bèlgica. La industrialització va afectar certes regions, com la indústria tèxtil catalana a Espanya.

  • Els sectors tèxtil i la siderúrgia.
-TÈXTIL: La indústria tèxtil cotonera va ser la que més ràpidament va integrar les innovacions tècniques. La llana va ser sustituida per el cotó ja que era més econòmic i més abundant. 

En 1733 J.Kay va inventar el telar de llançadora volant que va revolucionar el sector del teixit de cotó. Més tard va ser el sector del filat amb la "Spinning Jenny" i la "Water Frame". En 1779 Crompton, va inventar la "Mule Jenny", que era una fusió entre la "Spinning Jenny"  i la "Water Frame".



-Tres fets van contribuir a l'èxit del sector tèxtil a Anglaterra:
  1. La prohibició d'importar teles de cotó de l'Índia, principal competidora d'Anglaterra.
  2. L'existència de grans plantacions de cotó a Amèrica del Nord, explotades en règimesclavista que proporcionaven matèria primera abundant i barata a les factories angleses.
  3. La inexistència de reglamentacions gremials en el procés productiuel que sens dubteeliminava les traves que patien altres activitats.

-SIDERÚRGIA: La indústria siderúrgica va aconseguir un gran desenvolupament a mitjan segle XIX. El carbó mineral va impulsar la construcció d'alts forns moders, en aquests es produïa gran quantitat de ferro refinat. El ferro es va convertir en un dels materials més importants ja que servia per a elaborar maquines i eines, també començà a utilitzar-se per a construir la xarxa de ferrocarril.

3.La revolució dels transports

-El ferrocarril (XVIII), era la conjunció de la màquina de vapor i el ferro; al 1825 s'inaugurà la primera línia de ferrocarril a Anglaterra.
-En 1814, l'anglés Stephenson va construïr la primera locomotora de vapor
__________________________________________________
-En 1807, el nord-americà Fulton va impulsar la primera línia comercial amb vaixells propulsats per motor de vapor
-Més tard els vaixells de vapor van incorporar bucs de ferro i hèlices.
-Cap a 1870 va arribar a les costes americanes el primer vaixell amb cambres frigorífiques.
-L'obertura del Canal de Suez (1869) va reduïr les distàncies per mar.
__________________________________________________
-Gràcies a aquests avanços, va haver un fort creixement del comerç; l'economia mundial es va especialitzar ; i es va millorar la dieta i l'emigració.


4. Segona revolució industrial: naix la gran indústria.

A finals del segle XIX, s'experimentaren noves transformacions en l'economia mundial, es coneixen com a segona revolució industrial. Es van desenvolupar les indústries, sorgiren diverses potencies industrials, aparegué la gran empresa i la banca moderna, i a més a més es modificà la forma de producció
  • Noves industries i noves potències mundials:
A partir de 1870 van sorgir noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
En aquest periode, el sector tèxtil va ser substituït per tres industries:
  1. Indústria siderúrgica. Aquesta va tindre un gran progrés gràcies a la invenció del forn Bessemer, el qual produïa grans quantitats d'acer a baix preu. L'acer s' utilitzava per a l'arquitectura, l'enginyeria i la indústria d'armament i naval.
  2. Indústria elèctrica. Gràcies a l'electricitat, es van desenvolupar nous mitjans de transport i de comunicació.
  3. Indústria química. Fabricà nous productes a partir de matèries primeres(petroli, cautxú).
Els transports també van experimentar un canvi transcendental. El petroli funcionà de combustible per a nous mitjans de transport, com l'automòbil i el avió.



  • Nous sistemes de producció.
Al final del segle XIX, es va posar en pràctica altres sistemes de treball per a augmentar la producció:
  1. L'enginyer Taylor va dividir el treball en tasques breus. Cada obrer s'especialitzava en una tasca i rebia un salaria proporcional, aques sistema es diu taylorisme
  2. Henry ford, va difondre la producció en sèrie. Els productes passaven d'un operari a altre a traves d'una cadena de muntatge, aquest sistema es diu fordisme.
També hi hagué un procés de concentració empresarial. Les empreses tenien necessitats de fer inversions més grans, aleshores es fusionaven o tenien acords entre elles.


Charles Chaplin, ens mostra en clau d' humor les característiques del sistema de organització productiu que s'imposa a la gran indústria a partir de la 2ª Revolució Industrial. La mirada de Chaplin és obviament crítica, però a la vegada està carregada de sentit de l' humor.

5.Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats

-L’augment de població es va intensificar en el s.XIX : a Europa vivien mes de 400 milions d’habitants en 1900.
- Les causes d’aquest creixement van ser dues : el descens brusc de la mortalitat i l’increment de la fecunditat.
-A causa de l’èxode rural, en el s.XIX es va experimentar un intens procés d’urbanització a Europa. El nombre de ciutats i les seues dimensions van crèixer enormement.
-La migració dels camperols fou ràpida i sense planificar, per això les ciutats van crèixer de forma desordenada.
- En la segona meitat del s.XIX es planificaren barris nous amb cases de bona qualitat, carrers ordenats i tot tipus de serveis; eren els eixamples, on vivien la burguesía i les classes mitjanes.
-Les ciutats no podien absorbir tot l’èxode del camp, per això 60 milions d’europeus emigraren a altres continents. Aquestes migracions transoceàniques tingueren lloc per onades, la major part cap a Amèrica.


                                           Eixample de París.

6.L’aparició d’una societat de classes. Les classes altes

La societat industrial es dividia en classes, grups que es distinguen la posició económica. La burguesía es va convertir en la classe dominant
Quan l’aristocràcia va perdre la major part dels privilegis
Igualtat juridica, desigualtat real
La Revolucio Francesa va suprimir els privilegis de la noblesa. La nova societatindustrial es va basar en la igualtat jurídica.
Lapoblació va pasar a dividir-se en classes socials i desaparegueren els estaments .
La decadéncia de l’arístocracia
L’aristocràcia europea va prendre part de la perminéncia social que tenia quan se suprimiren els drets feudalssobre els camperols, van començar a pagar impostos i va haver de vendre terres per a mantindre el ritme de vida.
Fins ven entrat el segle XX; els aristrócates van continuar ocupantels cárrecs mes prestigiosos en l política, la justícia,l’exercit i la diplomácia .
L’auge de la burguesía
La burguesía es va convertir en la clase social mes poderossa de la nova societat industrial. La integraven grups molt diversos
Ø      Els empresaris: Industrials, homes de negocis o banquers
Ø      Els rendistes: que vivien dels interesos de les seues fortunes. Alts funcionaris o militars
Ø      Alguns profesionals liberals: advocats, notaris,metges, etc…

7.La situación de les classes mitjanes i baixes

Una de les novetats del segle XIX va ser la consolidación de la petita burguesía (clase mitjana) i l’aparició d’una classe obrera: tanmateix;els camperols continuaren sent el grup majoritari .
La difusió de les classes mitjanes
L’evolucio económica i social va portar a l’aparició d’una amplia classe mitjana o petita burguesía .la classe mitjana va surgir com un grup heterogeni .
La classe obrera
Els obres trevallaben en les fabriques a canvi de un salari. Els teórics li van posar el nom de proletariat.
Els obrers feien faenes que requerien de poqueta qualificació.els obres vivien al dia per lo que no podien quotisar.
La falta de diners dificultava l’ensenyament dels fills.
El camperols
La majoria de la población europea era camperola.hi havia unes grans diferencies entre unes regions y unes altres :
Ø      Al nord i a l’oest d’europael camperols eren petits propietaris.
Ø      Al sud d’europa abundaven els camperols que traballaben a latifundis escassament mecanitzats. Eren coneguts com a jornalers ; vivien com a miserables.
Ø      Al centre i a l’est d’europa els camperols patien la pitjor situación i molts continuaren sent serfs. 

8. L'aparicio del moviment obrer


Els inicis del moviment obrer.
Es coneix amb el nom de moviment obrer el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels treballadors asslariats a fi de millorar les condicion laborals i politiques.
En la primera epoca els obresr no podien formar associancions per defensar els seus interesos .El dret de associacio es va crear a Gran Bretanya (1824) i despres als paisos europeus duran el segle XIX.Mes tard es van fomar el sindicats que eren associasions .
Demanaven la millora de les condicions lde treball utilizaven la vaga per fer presio.
Les ideologies:marxisme i anarquisme
El maexisme es la mes important de les teories socialistes.
La teoria marxista afirmava que en les societats industrials hi ha un lluita de clases entre la burgesia i el obrers.
Marx defansa la intervencio de les organizacions i els partits obrers en la lluita politica

Els anarquistes s'oposaben al l'estat i aspiraven a suvstituir-lo per algun tipus d'associacio voluntaria entre persones.
Les internacional obreres

Davan aquesta situacio, totes les orbreres es van unir formant la primera Associacio internaciona de treballadors.

9. El canvi cultural


L' època del realisme:
A mitjan segle XIX es desenvolupà un nou corrent cultural ,el realisme que va dominar tant en literatura com en pintura tenia 3 caracteristique:
La valoració de la capacita d'observacio com la cualita mes important de un artista.
El desig de ser objectius i de plasmar la realita tal com es
La dedicacio a temes de l'època i que reflectien escenes de la vida cotidiana
+Una societat més alfabetitzada
Els governs van crear escoles publiques primaries tambe es va crear academies y museus.
Es va desenvolupar la prensa.
Costums nous
La vida quotidiana va canviar profundament amb la industrialització i el creixement de la vida urbana.